Hi havia una vegada un cocodril que tenia molta gana.
فِي يَوْمٍ مِنَ الأَيَّامِ، كَانَ هُنَالِكَ تِمْسَاحٌ جَائِعٌ.
Buscava menjar molt lenta i silenciosament. Fins que…
كَانَ يَبْحَثُ عَنِ الطَّعَامِ بِبُطْءٍ وَهُدُوءٍ.
وَفَجْأَةً…
Zas! El cocodril ataca.
طجججج!!! قَفَزَ التِّمْسَاحُ!
Després d’això, ja no té gana i està mot content.
لَمْ يَعُدْ التِّمْسَاحُ جَائِعاً بَعْدَ ذَلِكَ، بَلْ أَصْبَحَ سَعِيدًا.
Fins que torna a tenir gana de nou.
إِلَى أَنْ يَجُوعَ مَرَّةً أُخْرَى.