ǃKhō-unuhe gu ra omde xu ǃnūse,gu ge ǃnans ǃganǀgôaga ǀhomaxa danaǃās Nairobis dis ǃnâ ǁan hâ. Mâ tsēs hoasa gu ge ǀkhīs ra khami ra ū. ǀGui ǁgoaga gu ge nē axaga ǁîgu di ǂgoade gere ǁguibē,ǃkhai ǀnūǃgûǃgani ai gu ge ǁomǂkhais khaoǃgâ. ǃKhaiǂkhai gu ge xui-ao gere ǀawon ǀkha ǀaesa khau. Magozweb ge nē axagu ǀkha ge hâ i. ǁÎb ge axagu ǃnâ ge ǂkham i.
En la ajetreada ciudad de Nairobi, lejos de la apacible vida hogareña, vivía un grupo de jóvenes mendigos. Vivían el día a día como si no hubiera futuro. Una mañana, los chicos estaban empacando sus mantas después de dormir en la fría calle. Prendieron una fogata con basura para espantar el frío. Uno de los jóvenes del grupo era Magozwe. Era el más joven.
Magozweb ge ǁîb îra xa ǁō xū-e,ob ge ge koro kurixa i. ǁÎb omeb oms tawab ge ge si hâ. Nē aob ge axaba ǃgâise ge ǃkhō-unu tama hâ i. Magozwebab ge ǂauna ǂûna ge au tama hâ i. ǁÎb ge axaba kaise ǃgom sîsenna gere dī kai.
Cuando los padres de Magozwe murieron, él sólo tenía cinco años de edad. Se fue a vivir con su tío. Pero Magozwe no le importaba a ese hombre. No le daba suficiente comida. Y lo hacía trabajar muy duro.
Magozweb ga nēs ǂama ǃgaesen tsî dîna dîbi,ob ge omeba gere ǂnaubi. Magozweb ga skoli ǁgab ra ǃgû ǂgao ǃkhaisa mîba bi,ob ge omeba ǂnaubi tsî ra mî,” Kaisets gâre,xū-e ǁkhāǁkhāsens ǃaroma,” timi. Omeb gere ûi-ūbi ǀgaus xab ge Magozweba, ǃnona kurigu khaoǃgâ omeb omsa xu ge ǃkhoebē. ǁÎb ge ge ǃganǀgôa kai.
Si Magozwe se quejaba o hacía preguntas, su tío le daba una golpiza. Cuando Magozwe le preguntó si podía ir a la escuela, su tío lo golpeó y le dijo, “eres demasiado estúpido para aprender”. Después de tres años de vivir así, Magozwe se escapó de la casa de su tío. Empezó a vivir en la calle.
ǃGanǀgôasis ge kaise ge ǃgom i, xui-ao gu ge ǃnāsa axaga tsēs hoasa ǂû-e hōs ǀkha gere ǃgomma tsâ. ǀNî ǃnāde gu ge axaga ǀawaǃnamgu xa ǃkhōhe,tsî ǁkhāti gere ǂnauhe. ǀAesen gu ga, o gu ge ǀgui khoe-i xas tsîna ge huihe tama hâ i. ǁÎgu ge ǀkhowemâ tsî plastikna gu gere ǁamaxū tsî hōǂgā marisa xu ǀgui gere ûi. Ûib hâgu ge nau mâǃoara ǃnandi ǃganǀgôagu xa gere ǃgomǃgomhe.Nē axagu ǁîga gere ǃkhamū tsî danaǃās di hoa ǃâgu di ǀhonkhoe ǂgao xui-ao.
La vida en la calle era difícil y muchos de los niños tenían dificultades para conseguir comida día a día. Algunas veces los arrestaban, otras veces les daban golpizas. Cuando se enfermaban, no tenían quién los ayudara. El grupo de jóvenes dependía de lo poco que recibían mendigando, de la venta de plásticos y del reciclaje. La vida era aun más difícil por las peleas con grupos rivales que querían tener el control de ciertas partes de la ciudad.
ǀGuitsēb ra Magozweba ǀapon xawagu ǃnâ ra ǁhoaramâ,hîab ge ǀoro ǁgaeǂhôa khomaiǂkhani-e ra hō. ǂKhanisa ǃanube ǀkha tsîb ge ǁgarub ǃnâ ge ǂgā. Mâ tsēs hoasab ge ǂkhanisa ūǂui tsî ai-īsirogu ǁga ra kō. Mîdeb nî khomai ǀgausab ge ge ǀū i.
Un día, Magozwe estaba escarbando los basureros y encontró un libro de cuentos viejo y destrozado. Le quitó el polvo y lo guardó en su bolsa. Todos los días, sacaba el libro y miraba las ilustraciones. Pero no sabía cómo leer las palabras.
Nē ai-īsirogu ge anikuniǁkhana-ao kai ge axab ǁgaeǂhôasa ra ǁgau. Anikuniǁkhana-aosis xab ge Magozweba ra ǁhapo.ǀNî tsēdeb ge ǁîba ra mûnanaisen ǁîb a nē ǁgaeǂhôas ǃnâ hâ axa ti.
Las ilustraciones contaban la historia de un chico que creció y se convirtió en piloto. Magozwe fantaseaba con ser piloto. A veces, se imaginaba que él era el chico de la historia.
ǃKhaib ǃnâb ge Magozweba ǃgani ǃnâ mâ tsî gere ǀkhowe. Ao-i ge ǁîb tawa ge ǃgûsi.” ǃGâitsēs, tita ge Thomab ti ǀon hâ. Nēba ta ge ǀgūse ra sîsen, ǂûǁamaxū ǁgâus tawa,” tib ge nē aoba ra mî. ǁÎb ge ǃhuni oms, ǀawa ǂamǃnâba ūhâs ǁga ra ǁnae. “ǂGomǃgâ ta ge ra ,ǁnapa sī tsîts ǂûxū-e nî si hōbasensa” tib ge ra mî. Aoba kō, omsa kō tsîb ge Magozweba “ǂGao ta ka o,” ti ǃeream tsî ra ǃgûbē.
Hacía frío y Magozwe estaba mendigando en la calle. Un hombre se le acercó. “Hola, soy Thomas. Trabajo cerca de aquí, en un lugar donde podemos darte comida,” dijo el hombre. Apuntaba hacia una casa amarilla con techo azul. “Ojalá vayas pronto a buscar comida” le dijo. Magozwe miró al hombre, y después miró la casa. “Quizá”, dijo, y se fue.
ǁKhâgu ǃkharu hâse gu ge ǃganǀgôagaǀ Thomaba ra mûmâ. ǁÎb ge khoen ǀkha ǁgams xa ge ǃgâibahe i, ǃgōsase ǃganǀgôan ǀkha. Thomab ge khoen di ûibǁgaeǂhôan ǁga gere ǃgâ. ǁÎb ge ge taniǀnamxa-i, tātsē ǂū-o tama i ti ge ī i. ǀNî axagu ge nē ǃhuni tsî ǂhoa oms ǁga tsēs hoasa ge ǃgû tsoatsoa, tsēǃgâǁaeb ǂû-e hōs ǃaroma.
Con el paso de los meses, los jóvenes mendigos se acostumbraron a la presencia de Thomas. Él disfrutaba hablar con la gente, especialmente con los mendigos. Thomas escuchaba las historias de sus vidas. Era serio y paciente, y nunca maleducado ni irrespetuoso. Algunos de los chicos empezaron a ir a la casa amarilla y azul a buscar comida al mediodía.
Magozweb ge ǀnūǃgûǃgani ai ǂnû tsî ai-īsigu ǂkhanis âb ǃnâ gere kō, hîab ge Thomaba ge ǁîb xōǀkhā ge si ǂnû. “Tare-i xa ra ǃgû ǁgaeǂhôasa?” tib ge Thomaba ra dîbi. “Axab hîa ge anikuniǁkhana-ao kaib xa ra ǃgû,” tib ge Magozweba ra ǃereambi.”Mati ǀon hâ axaba?” tib ge Thomaba nē ra dîbi. “ǀŪ ta ge a, khomai ǁoa ta a,” tib ge Magozweba ǂause ra mî.
Magozwe estaba sentado en la calle mirando su libro cuando Thomas vino y se sentó a su lado. “¿De qué trata la historia?” preguntó Thomas. “Trata sobre un chico que se convierte en piloto,” respondió Magozwe. “¿Cómo se llama el niño?” preguntó Thomas. “No sé porque no sé leer,” dijo Magozwe en voz baja.
ǁKhawa kha ge ǀhao,ob ge Magozweba ge Thomaba ǁîb ûiǂgaroba ge ǁgamba. Nē ǂhôas ge mâǀgaus aib ǁîb omeb xa gere ûi-ūhe ǃkhais, tsîb ge ǃkhoebē ǃaromas tsîna. Thomab ge xu-e ǃhoaǀaro tama i tsî ǁkhati Magozweba tare-eb nî dīsa mîba tama hâ, xaweb ge kaise ǂorisase gere ǃgâbi.ǀNî ǃnāde kha ge ǂhoa ǂamǃnâba ūhâ oms tawa gere ǁgam, ǂûǁae khara hîa.
Cuando volvieron a reunirse, Magozwe le relató la historia de su vida a Thomas. Le habló de su tío y de por qué huyó de esa casa. Thomas no hablaba mucho, y no le decía a Magozwe qué hacer, pero siempre le escuchaba con atención. Algunas veces conversaban mientras comían en la casa del techo azul.
Magozweb ge disi kurixa, ob ge Thomaba ǀasa ǁgaeǂhôa ǂkhanisa ge ǀkhaebi. Nē ǂkhanis ge ǃgaroǃā-axab hîa ǂanǂansa ǂaiǃgaiǀhuru-aose ge ǂansa ib xa ra ǃgû. ǂGui ǃnādeb ge Thomaba nē ǁgaeǂhôasa Magozweba gere khomaiba, ǀguitsēb ge mîs kose. ” ǂÂi ta ge ra titan î skolǃgû tsoatsoa tsî khomai nî khomai ǃkhaisa. Mâti tsa ǂâi?” Thomab ge ra mîba bi, ǁîb ǀgôan rah â tsî skolǃgû ǃkhai-e ǂan ti.
Cuando Magozwe cumplió alrededor de diez años, Thomas le regaló un nuevo libro de cuentos. Era la historia de un niño de una aldea que creció y se convirtió en un famoso jugador de fútbol. Thomas le leyó esa historia a Magozwe en muchas ocasiones, hasta que un día le dijo, “Creo que ya es tiempo que vayas a la escuela y aprendas a leer. ¿Qué te parece?” Thomas le explicó que conocía un lugar donde los niños podían vivir e ir a la escuela.
Magozweb ge nē ǀasa hâǃkhaib, tsîb nî ǁîba skolǃgû se i ǃkhais xa ra ǂâi. ǀNîsi i a ama tama hâ, ti omeb ge ǂhanu i ǃkhaisa. Tita ǁkhāǁkhāsens ǃaroma kaise gâre ti? Nē ǀasa hâǃkhaib tawa ta xare ǃkhamūhe tite? ǁÎb ge re ǃao. ” ǃGangu ǃnâ hâmâs ge tsâse a ǃgâi,” tib ge ra ǂâi.
Magozwe pensó en este nuevo lugar y en ir a la escuela. Pero, ¿y si su tío tenía razón y era demasiado estúpido para aprender? ¿Y si volvían a darle golpizas en este nuevo lugar? Magozwe sintió miedo. “Quizá sea mejor seguir viviendo en la calle,” pensó.
Thomab ǀkhab ge ǁîb ǃaoba ra ǀgoragu. ǁAe-i khaoǃgâb ge nē aoba ge axaba mîǁawoǁawoba, ǃgâi ûibab nî nē ǀasa hâǃkhaib tawa ūhâ ǃkhaisa.
Magozwe le habló de sus miedos a Thomas. Con el paso del tiempo, Thomas pudo asegurarle al chico que su vida iba a ser mejor en ese nuevo lugar.
ǁNātimib ge Magozweba ǀgam ǀkhara axakha ǀkhab ǁomǃnâǃnā-omsa ra ǀgoragu,oms ǃnâ ge doe-ǂgâ. Hoan ǀhaob ai disi ǀgôan ge nē oms tawa gere hâ. ǁÎn ge mâro Cissys tsî ǁîs aob ,ǃnona arigu, ǀhôas tsî kaira piris tsîn ǀkha ge ǁanǁare hâ i.
Y así fue como Magozwe se fue a vivir a una habitación en una casa con techo verde. Compartía su habitación con otros dos chicos. Había un total de diez chicos viviendo en esa casa. Vivían junto a la tía Cissy y su esposo, tres perros, un gato y una vieja cabra.
Magozweb ge skola ge ǂgâ tsoatsoa,xawe i ge ge ǃgom i. ǂGui xūnab ge nî sīǃnâse ge ī i. ǁÎb ge skolǂgâsa gere ǀû ǂgao. Xaweb ge ge ǂâihō anikuniǁkhana-aob tsî ǂaiǃgaiǀhuru-aob hâkha xa ra ǃgû ǁgaeǂhôa ǂkhanira xa. ǁÎkha khamib ge ge ǀûsen tama hâ i.
Magozwe empezó a ir a la escuela y fue difícil. Tenía mucho con qué ponerse al día. Muchas veces quiso rendirse. Pero pensaba en el piloto y en el jugador de fútbol de los libros. Al igual que ellos, Magozwe no se rindió.
Magozweb ge ǃam ǂamǃnâba ūhâ oms ǃgâb ai, skoli di ǁgaeǂhôa ǂkhanisa gere khomai. Thomab ge ǁîb xōǀkhā ra si ǂnû. “Tare- i xa ra ǃgû ǁgaeǂhôasa?” tib ge Thomaba ra dîbi. ” ǁGauǃnâ-ao kai ǂgao ra axab xa ra ǃgû,”tib ge Magozweba ra ǃeream. “Mati ǀon hâ axaba?” tib ge Thomaba ra dîbi. “ǁÎb ǀons ge a Magozwe,” tib ge Magozweba ǀnom ra se ra ǃereambi.
Magozwe estaba sentado en el patio de la casa del techo verde, leyendo un libro de cuentos de su escuela. Thomas se le acercó y se sentó junto a él. “¿De qué trata la historia?” preguntó Thomas. “Trata sobre un chico que se convierte en profesor,” respondió Magozwe. “¿Cómo se llama el chico?” preguntó Thomas. “Su nombre es Magozwe,” dijo Magozwe sonriendo.