L’enregistrement audio de cette histoire est actuellement indisponible.
Odongob tsî Apiyos hâra ge kaiǃās ǃnâ,dadasab ǀkha ge ǁan hâ i. ǁÎra ge kaise gere mûǂui ǃgoaxa mâiǂuis xa. Skolgu ra ǂganam ǃkhais ǃaroma tama i tsî, xawe ra nî si aumasa sari xui-ao. ǁÎra aumas ge ǁaun ra ǃkhōhe ǃgaroǃās hîa kai ǃā-ammi ai ǂnôas taw age ǁan hâ i.
Odongo et Apiyo vivaient dans la ville avec leur père. Ils avaient hâte aux vacances. Non seulement parce que l’école serait fermée, mais parce qu’ils iraient rendre visite à leur grand-mère. Elle vivait dans un village de pêche près d’un grand lac.
Odongob tsî Apiyos hâra ge ǁkhawa ra aumasa nî si sari, ǃkhais xa kaise gere ǃgâiaǂgao. Īgo ǃoesa ra ge ǁîra sarana ǁgarugu ǃnâ ge ǂgā,ǃgaroǃās ǁga hâ gaxu ǃnarisa ra gere aiǂhomisenba ǃkhais ǃaroma.ǂOm-e hō tama i tsîra ge mâiǂuis xa ge ǁgam ǂkhai.
Odongo et Apiyo avaient hâte parce que c’était à nouveau le temps de rendre visite à leur grand-mère. La veille, ils ont fait leurs valises et se sont préparés pour le long voyage jusqu’à son village. Ils ne pouvaient pas dormir et ils ont parlé toute la nuit à propos des vacances.
Sao ra ǁgoaga kaise furuse ra ge ǁîra dadasab ǀkha ǃgaroǃās ǁga ge ǃnari. ǁÎn ge ǃhomgu,xamarin tsî tē ǃhanagu tsîna gere ǃnariǃkharu ǀkha. Audona ǃgôa tsîra ge ǁnae-made gere ǁnae.
Tôt le lendemain matin, ils sont partis vers le village dans la voiture de leur père. Ils ont vu des montagnes, des animaux sauvages et des plantations de thé. Ils ont compté les voitures et ont chanté des chansons.
ǁAe-i khaoǃgâ ra ge ǀgôara tsau tsî ge ǁom.
Après un certain temps, les enfants se sont endormis, fatigués.
ǃGaroǃās ain ge sī,ob ge ǁîra dadaba ge ǂkhaiǂkhai ra.Nyar-Kanyadasan ge ǂgoa i ais hais ǃnaga ǁgoese ra ǀhao-u.Nyar-Kanyadas ti hâ ǀons ge Luo gowab ǃnâ ‘Kanyadab khoen ǀgôas’ ti ra ǂâibasen. ǁÎs ge îxa tsî ǀgaisa tara ge isa.
Papa réveilla Odongo et Apiyo lorsqu’ils arrivèrent au village. Ils ont trouvé leur grand-mère Nyar-Kanyada assise sous un arbre. En luo, Nyar-Kanyada veut dire « fille du peuple de Kanyada ». C’ était une femme belle et forte.
Aumas ge khoe-ôaguna ǁkhoreǁhare tsî ǁnae ra se oms ǃnâ ǃgâiaǂgaob xa gere ǂnāmâ. ǁÎs ǁnurira ge kaise gere ǃgâiaǂgao tsî ǀkhaex¡n hîa ra kaiǃāsa xu ge sī-una ge mā si. “Ti ǀkhaeba ǂguro ǀhui-am” tib ge Ondongoba ram î. “Hî-i, ti ǀkhaeba ǂguro ǀhui-am” tis ge Apiyosa ra mî.
Nyar-Kanyada les a accueillis dans sa maison et a dansé tout autour de la salle en chantant de bonheur. Ses petits-enfants avaient hâte de lui donner les cadeaux qu’ils avaient apportés de la ville. « Ouvre mon cadeau en premier, » dit Odongo. « Non, ouvre le mien en premier ! » dit Apiyo.
ǀKhaex¡nas ge ǀhui-ams khaoǃgâs ge Nyar-Kanyadasa ǁîs ǁnurira ǃhaoǃnāsi ǀgaub ai ge ǀkhae.
Après avoir ouvert ses cadeaux, Nyar-Kanyada donna une bénédiction traditionnelle à ses petits-enfants.
Ensuite, Odongo et Apiyo sont sortis dehors. Ils ont poursuivi des papillons et des oiseaux.
ǁÎra ge haidi ai gere ǃapamâ tsî ǁgammi ǃnâ gere uriǂgâ.
Ils ont grimpé aux arbres et se sont éclaboussés dans l’eau du lac.
ǃKhae i ge,o ra ge oms ǁga oa tsî ǃoes ǂûsa gere si ǂû. ǂÛ toa ra nîs aiǃâ ra ge gere ǁom ǂnôa.
Quand la nuit tomba ils retournèrent à la maison pour souper. Ils se sont endormis avant même de finir de manger!
Sao ra tsēb ge dadasaba kaiǃās ǁga ge ǃnari-oa tsî ǀgôara Nyar-Kanyadas ǀkha ge ǃgoro.
Le lendemain, le père des enfants est retourné à la ville, les laissant avec Nyar-Kanyada.
Odongob tsî Apiyos hâra ge ǁnaosasa oms sîsengu ǀkha gere hui. ǁGam-e si xuri tsîra ge ǀaena gere ǀare. ǁÎra ge aniǃupuna si ¡ tsî haina gere si ǃhanab ǃnâ ǃkhai.
Odongo et Apiyo ont aidé leur grand-mère à faire les tâches ménagères. Ils sont allés chercher de l’eau et du bois de chauffage. Ils ont ramassé les œufs des poules et ont cueilli des herbes aromatiques dans le jardin.
ǁNurisaras ge Nyar-Kanyandasa tsaura ugali- i hîa goma ǁgan- i ǀkha ra ǂûhe i ra sâihe ǀgausa ra ǁkhāǁkhā.Amsa ǁau i ǀkha ra ǂûhe kokonut raisi- i ra sâihe ǀgaus tsînas ge ra ǁgau ra.
Nyar-Kanyada a montré à ses petits-enfants comment faire de l’ugali mou pour manger avec du ragoût. Elle leur a montré comment faire du riz de noix de coco pour manger avec du poisson grillé.
ǀGui ǁgoagab ge Odongoba ǁîb aumas gomana ǃarob gure în si ǃû. Goman ge ǁanxōǃnan hâ farams ǃnâ ge ǃkhoeǂgâ.Nē aob ge Odongob ǀkha kaise ge ǁaixa tsî ge ǁēbabi, ǁîb gomanab nî ¡ ǃkhaisa, ǁÎn ǃhanaǂûna ge hîkaka xui-ao. ǁNātsēs khaoǃgâb ge nē axaba ge dītsâ în ta ǁîn gomana ǁkhawa ǃgomsib ǃnâ ǂgābi.
Un matin, Odongo a mené paître les vaches de sa grand-mère. Elles ont couru dans la ferme d’un voisin. Le fermier était fâché envers Odongo. Il a menacé de garder les vaches parce qu’elles avaient mangé ses récoltes. À partir de ce jour-là, le garçon a veillé à ce que les vaches ne fassent pas d’autres bêtises.
ǀGôara ge ǀnîhâ tsēs ai aumas ǀkha ǁamaǂharuguǁgâub ǁga ge ǃgû, ǁîs ge nēba ge ǁamax¡ ǃkhairo-e ¡hâ i tsîs ge nē stors ǃnâ ǃhanaǂûn, sugur- i, tsî sē- i tsîna gere ǁamax¡. Apiyos ge matikō- en x¡na ra ǂgan ǃkhaisa ǁama-aona mapas xa ge ǃgâibahe i. Odongob ge ǁama-aon ra ǁama-aon ra ǁama x¡na ǁgarub ߮ǃnâ gere ǂgāba.
Un autre jour, les enfants sont allés au marché avec Nyar-Kanyada. Elle avait un stand pour vendre des légumes, du sucre et du savon. Apiyo aimait donner le prix des articles aux clients. Odongo emballait ce que les clients achetaient.
Tsēs ǀams ain ge nē khoeǁnuriguna chai tē- i gere ǀguipa ā. Aumasa ra ge hōǂgās ge marina gere ǃgôahui.
À la fin de la journée, ils ont bu du thé chai ensemble. Ils ont aidé leur grand-mère à compter l’argent qu’elle avait gagné.
Xawes ge nē mâiǂuisa kaise ǃhaese ge toa,tsîra ge ǀgôara nî kaiǃās ǁga oa.Nyar-Kanyadas ge Odongoba ǀgapasa mâ tsîs ge Apiyosa jersisa ge mā.
Trop tôt, les vacances étaient terminées et les enfants devaient retourner à la ville. Nyar-Kanyada donna une casquette à Odongo et un chandail à Apiyo. Elle emballa de la nourriture pour leur voyage.
Dadasab ge ôaǀkhīra, ora ge nē ǀgôara ge oa ǂgao tama hâ i. ǀGôara ge Nyar-Kanyadasa gere ǀkhoma, îs ǁîn ǀkha kaiǃās ǁga ǃnari-oa sao. ǀNom rases ge ra mîba ra ” Tita ge kaise kaira hâ kaiǃās ǃaroma,” tita ge nî ǃâu ro ǁkhawa ro nî ǃgaroǃās ǁga sari ǀkhīse.
Quand leur père est venu les chercher, ils ne voulaient pas partir. Les enfants ont supplié Nyar-Kanyada de venir avec eux à la ville. Elle sourit et dit, « Je suis trop vieille pour la ville. J’attendrai votre retour à mon village. »
Odongob tsî Apiyos hâra ge ra ǁnamǂgāsi tsî ra tawede ǁnâx¡si.
Odongo et Apiyo l’ont tous les deux embrassée fort et lui ont dit au revoir.
Skoli tawa ra ge oasī, ora ge Odongob tsî Apiyos tsîra ǀhōsana gere ǃgāroǃās ûib xa ǁgamba. ǀNî ǀgôan ge kaiǃā ûib a ǃgâi ǃkhaisa gere mî. Naun ge ǃgaroǃā ûib a ǂoaǂamsa ti gere mî. Xawen ge hoa ǀgôana gere ǃkhōǃgâ Odongob tsî Apiyos hâra kaise ǃgâi aumasa ¡hâ ǃkhaisa.
Quand Odongo et Apiyo sont retournés à l’école ils ont raconté leurs histoires de la vie dans le village à leurs amis. Certains enfants croyaient que la vie en ville était bonne. D’autres étaient de l’avis que le village était meilleur. Et surtout, ils étaient tous d’accord que Odongo et Apiyo avaient une grand-mère merveilleuse !